Concepte
«Sota l’antiga Tàrraco, cada galeria és un estrat del temps. Les pedres no són mudes, són arxius acústics de tot el que hi va passar.»
1987. Oleguer, arxiver de la Universitat Rovira i Virgili, rep un encàrrec rutinari: documentar l’expansió d’una galeria col·lapsada sota la necròpoli paleocristiana de Tarragona. El que troba sota les primeres capes de sediment és qualsevol cosa menys rutinària.
A mesura que descendeix, l’arquitectura canvia. Les tombes visigòtiques cedeixen a criptes romanes imperials, que al seu torn desemboquen en cavitats ibèriques excavades a la roca viva, anteriors a la fundació de la mateixa Tàrraco.
I en la foscor total, la seva gravadora de camp captura sons que no haurien d’existir. Veus pregant en llatí. Metall fregant pedra. Un plor que reverbera en freqüències que la calç no hauria de poder conservar.
Mecàniques
El so rebota, s’absorbeix i es deforma segons la geometria de cada galeria. Cada cavitat té la seva signatura acústica. Aprendràs a interpretar la reverberació per orientar-te... fins que els ecos comencin a contradir l’arquitectura.
Sense minimapes. Sense GPS. Oleguer porta un quadern de camp, un compàs i un mesurador de distàncies analògic. Cada cruïlla documentada és una línia de vida. Cada error de càlcul, un possible punt de no retorn.
L’exposició continuada a la foscor i les dissonàncies acústiques deterioren la percepció de l’Oleguer. Els shaders visuals responen al teu nivell d’estrès silenciós: murs que parpellegen, ombres que suggereixen formes, distàncies que menteixen.
Equipament analògic dels 80s. Moviment lent i pesat. La gestió de piles de llanterna, cinta de gravació i guix per marcar parets no és un sistema de crafting: és la diferència entre tornar o no tornar.
Arxiu
TEASER_TARRAGONA_1987.MP4
SC_01_SARCOFAG
SC_02_INSCRIPTIO
Transmissió
Rep les notes de camp de l’Oleguer. Registres de desenvolupament, dates d’accés anticipat i documents classificats del projecte.